Sóc gafe amb les càmares de fotos. O això o és que sóc una total nul·litat prement els botonets de disparar en automàtic (perquè ja us dic que a més no arribo...). El fet és que fa un munt de temps que no estic gens contenta amb les càmares que he anat comprant. Fa uns anys tenia una Canon digital, d'aquestes normaletes, que feia unes fotos fantàstiques amb uns colors super intensos, era una passada. Però en una escapada a París em va caure dins d'un bassal... el primer dia del viatge així que no cal que em demaneu fotos de la Torre Eiffel, que no en tinc cap. A partir d'aquí tot va anar malament. Em van regalar una Fuji de color lila, molt mona ella, però que deixava molt a desitjar al costat de la meva fantàstica Canon. Aleshores va ser quan vaig començar a fer pastissets... i clar, tots els que fem pastissets volem una super càmara per immortalitzar-los, oi?
Aquí va ser quan vaig decidir comprar-me una supermegamolona Canon reflex d'aquestes estratosfèriques que valen una pasta, amb un trípode i tot tu! però és que ni així, les meves fotos continuen sortint desenfocades, mal il·luminades i totes les coses dolentes que acaben en "ades". No sabeu la ràbia que fa que després de mil hores de feina amb un pastís no el puguis immortalitzar com es mereix perquè la teva càmara va per lliure, o perquè tu ets una completa inútil fent-la servir. I és que tenen tants botonets que m'agafa mandra només de mirar-la! però espereu que la cosa no acaba aquí perquè la mala sort em persegueix inclòs amb els mòbils. I sinó digueu-me: a qui li passa que es compra un Samsung Galaxy SII i li fa una kk de fotos? A MI, NOMÉS A MI! perquè sóc gafe des d'aquell fatídic dia al bassal de París.
I bé, podria seguir queixant-me durant molta estona més i introduir-me en el meravellós tema del "color de fons de foto" (que també té molta tela), però ho deixaré per una altra ocasió en la que no plogui, que això també afecta. Ah! avui us presento un dels meus últims pastissets amb el modelat de l'Agnes, de la peli "Gru mi villano favorito". Va ser una sorpreseta que l'Alex li va fer a la meva amiga Tania pel seu 10è aniversari com a parella, que es diu aviat! segons el que em van dir estava molt bo, tot i que per l'olor que feia m'ho vaig imaginar... nyaaam! un pastís fàcil que no falla mai, pa de pessic de xoco amb ganache de xocolata blanca i mermelada de gerds.
I la setmana que ve... el Taller dels Pastissets arrenca amb els cursos de decoració de pastissos! estigueu molt atents i no us quedeu sense plaça! ❤
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada